Aquesta exposició itinerant, concebuda especialment per a la commemoració, vol oferir una passejada per la trajectòria vital, humana i artística de Montserrat Vayreda. Els sis plafons que la componen mostren una pinzellada de la vida i la veu de l’autora, una veu essencial en el context de la poesia catalana, i el fet que l’exposició sigui itinerant permetrà donar a conèixer l’autora arreu del territori català.

El títol Somio obrir camins entenedors és extret d’un dels versos del poema acròstic Autoretrat, en què l’escriptora s’autodefineix, i cada plafó és com un flaix de vida i, en conjunt, un tast de la seva biografia i de la seva poètica. L’anhel de Vayreda era fer una poesia entenedora, que arribés a tothom, lliure de recargolaments innecessaris i d’artifici gratuït. Així, el fil conductor que ens acompanya al llarg de l’exposició és la seva veu poètica fresca i diàfana.

Montserrat Vayreda va cantar l’esclat vitalista de la seva terra, l’Empordà, “terra de sol i de vent”, i la dels seus avantpassats paterns, la Garrotxa, “terra de fèrtils collites”. Però també les arrels més clàssiques: Empúries, o allò que és inalterable amb el pas del temps, com l’amor, l’amistat, el sentit de la vida amb els seus misteris i les seves certituds.

En els plafons es concentra una visió del país, de la poètica i de les arrels de Montserrat Vayreda amb imatges de llocs emblemàtics en la vida de l’autora: el Noguer, l’Antiga, la Mare de Déu del Mont..., així com dels avantpassats, els amics, els llibres o els reconeixements públics que va rebre. És així com l’exposició ens permetrà recordar —o descobrir per primera vegada— la vida i l’obra de Montserrat Vayreda, tot resseguint la seva poesia sincera i, sobretot, essencial.

L'exposició ha estat produïda per la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.