Biblioteca Fages de Climent

20.3.2018

Mostra entorn a Fages de Climent, com a mantenidor de la Festa de la Poesia de 1968

Al llarg de la commemoració de l’Any Fages de Climent la Biblioteca de Figueres organitzarà diverses mostres temàtiques per tal de donar a conèixer el fons documental que custodia en relació a l’autor empordanès, i contribuir a la divulgació de la seva figura i obra literària.

Carles Fages de Climent va ser el mantenidor de la X Festa de la Poesia, celebrada el 22 de març de 1968 al Casino Menestral Figuerenc. Coincidint amb els cinquanta anys de l’esdeveniment, la Biblioteca de Figueres ha organitzat una mostra on, fins el 29 de març, poden veure’s els manuscrits i mecanoscrits del discurs pronunciat per l’autor empordanès i els versos dels poetes concurrents.

En el seu discurs Fages de Climent parlava de la força artística i creadora de l’Empordà, al·ludint també als atractius i tradicions de la comarca, així com de la personalitat i l’obra de cada una de les poetesses i poetes participants: Maria Àngels Anglada, Vicenç Burgas, Assumpció Estarriol, Carme Guasch, Jaume Maruici, Pilar Nierga, Maria Àngels Vayreda, Montserrat Vayreda, Medard Bosch, Joan Gratacós, Mossèn Manuel Pont i Maria Teresa Puig.

Transcrivim a continuació, l’inici del discurs que va pronunciar Fages de Climent en l’acte celebrat al Casino Menestral:

“Digníssimes autoritats, dames, amics.

En rebre la comanda de presidir aquesta gaia festa anyal de la poesia empordanesa que es troba ja en la seva desena edició, vaig vacil·lar una estona abans de donar la meva conformitat.

La raó és òbvia. Tota vegada que jo prenc part a la manifestació lírica que sol tenir lloc en l’inici de la primavera en la sala de festes d’aquest benemèrit Casino Menestral de Figueres, la meva ciutat de naixença i ara, quasi, de residència hivernenca, potser no està prou bé que actuï, al mateix temps, de concurrent i de mantenidor.

Però com que tot té dues cares, ben mirat potser sí que està bé, perquè tant li fa ser pare com padrí i potser encara fa bonic que la poesia comarcal tingui tanta puixança que, com aquell qui diu, ens ho puguem fer tot nosaltres, sense necessitat de llogar músics de fora. Per més que algunes veus nostres esporàdiques, mancades d’autoritat, de gruix i de ressò hagin afirmat que calia destruir el mite de l’Empordà, que valdria tant com desangelar-lo, o, si voleu, desembruixar-lo.”